Editorial Salamandra. 220 pàgines. Any 1946 (ed. espanyol 2004). De 10 anys en endavant.
La família Merryweather viu des de fa molts anys en el meravellós lloc de Moonacre. En aquella vall tot és meravellós (fins i tot màgic). Tot, excepte els homes el bosc Tenebrós. Una antiga maledicció cau sobre Moonacre per l'actitud supèrbia dels primers Merrywweather i fa que no tot sigui feliç com es podria esperar en un lloc així i amb una gent com aquella.
La petita Maria queda òrfena amb tretze anys i haurà d'anar a viure amb un vell parent seu en el camp. Ella és una nena de ciutat (Londres) de manera que la idea no li agrada molt.
Però aviat descobrirà que aquell lloc no és estrany per a ella. Hi ha un no-sé-què en l'ambient que li diu que ella pertany a aquest lloc. Tot és molt normal però alhora tot és molt estrany: suggerent, misteriós.
A la cuina hi ha un petit nan rondinaire però amb unes mans per cuinar que fins la senyoreta heliotropi (la institutriu de Maria) deixa de banda les seves malalties estomacals per delectar als plats preparats a la vella cuina.
Un enorme gos, que s'assembla més a un lleó, li pren com el seu protegit i la defensarà en totes les aventures que haurà de patir portada per la seva natural curiós. El petit Robin, pastor d'ovelles, resulta que és un vell conegut de Londres i, no obstant això, mai va trepitjar aquesta ciutat.
El enigmàtic i culte "pastor" del poble que regenta la parròquia i la plena de nens que escolten absorts seves velles històries, un bell unicorn blanc que no sap si és producte de la seva imaginació i una actitud enigmàtica de la gent gran de la petita vila que es remunta a les antigues llegendes del lloc, fan que la història sigui esglaiadora.
Un llibre deliciós escrit el 1946, el preferit de JK Rowling quan era nena, que ha de ser llegit amb calma, per gaudir de la bellesa (la naturalesa, els menjars, la bondat de la gent ...). Més bé un conte que una història, amb molta moral. On el mal queda malament i el bé és atractiu, envoltant.
Encara que és un conte infantil, penso que la gent gran pot gaudir gairebé més. El vocabulari és bastant erudit (és que els nens de 1946 eren més cultes?). Hi ha aventures. Perills i dolents que roben i, incuso, amenacen amb matar, però tot està banyat per un ambient idíl · lic que assegura que res dolent passarà i que, al final, tot s'arreglarà.