L’espiritualitat de Schoenstatt respon de manera concreta als desafiaments i mancances del nostre temps. Ens convida a una determinada manera de viure la nostra fe al mig del món i en ple segle XXI. Aquesta espiritualitat està orientada a la fita de la renovació religiosa i moral del món en Crist. És una espiritualitat que és totalment eclesial, pretenent recollir i transmetre íntegrament la plenitud de la revelació, alhora que és també totalment original i creativa. Per tant, hi ha una unitat a Schoenstatt entre un arrelament a la tradició i una gran proximitat a les problemàtiques del nostre temps.
La nostra espiritualitat, el nostre camí original de santedat, té tres dimensions essencials:
L’espiritualitat de l’aliança té el fonament en la revelació, que ens mostra Déu com el Déu de l’aliança. Ell, per amor, segella una aliança amb el poble d’Israel i, malgrat la infidelitat del poble, Déu roman fidel a la seva Aliança d’Amor. En la plenitud dels temps, Déu pren la iniciativa d’enviar el seu Fill al món , qui segella de manera definitiva la nova aliança. El cristià entra a l’aliança pel sagrament del baptisme i per això parlem de “l’aliança baptismal”.
Schoenstatt viu aquesta Aliança d’Amor en estreta unió a Maria. Segellem aquesta aliança amb la Mare i Reina Tres Vegades Admirable de Schoenstatt al Santuari com a expressió, camí i garantia de l’aliança baptismal amb el Déu U i Tri en Crist Jesús.
Un fet de l’Antic Testament ens pot il·luminar el que significa el missatge de l’Aliança d’Amor per a la nostra vida pràctica: Barac ha de lliurar batalla davant d’un enemic molt poderós. Una profetisa, Débora, li ho notifica com desig de Jahvè. La resposta del general és la següent: si Véns amb mi, vaig a la batalla (Jutges 4, 1-9).
Això val per a nosaltres si pensem en el futur i si intuïm el que encara pot venir. Què direm aleshores? Maria, si Véns amb nosaltres, aleshores partim a la lluita, ens arriscarem i guanyarem.
L’Aliança d’Amor segellada amb Maria comprèn necessàriament una projecció apostòlica. Tot cristià està cridat per l’aliança baptismal al compromís de construir el Regne de Déu aquí a la terra com a deixeble i apòstol del Senyor. Des de Schoenstatt comprenem el nostre compromís amb Maria, la Companya i Col·laboradora permanent de Crist en tota l’obra de la redempció, com un compromís a col·laborar amb Ella i amb Crist. Per això ens posem enterament a la seva disposició, abandonant-nos a les seves mans, sabent que si ens deixem guiar per Maria, amb la força de la gràcia, podrem contribuir eficaç i fecundament a la vinya del Senyor.
La santedat de l’instrument consisteix en la dependència perfecta del mestre de l’obra. No és la d’un instrument mort, sinó la santedat d’un instrument lliure, la perfecció del qual consisteix en la perfecció de la seva instrumentalitat.
El Pare Kentenich parla d’una “santedat dels dies de diumenge” i d’una “santedat de la vida diària o dels dies de feina”. Amb això indica que la nostra relació amb Déu no es pot reduir només a certs moments festius o d’alegria, sinó que s’ha d’estendre a la totalitat de la nostra vida. És la santedat que uneix harmònicament fe i vida. Per això tracta de fer “les coses ordinàries de manera extraordinària”, és a dir, amb el màxim amor possible.
És una espiritualitat que vol superar la dicotomia entre “cristianisme de diumenge i paganisme d’entre setmana”. Per això la nostra espiritualitat és una espiritual laïcal, orientada a la vida normal i corrent dels laics que tracten de santificar la realitat quotidiana al mig del món, de la vida social, del treball, de la família. Sant és qui viu santament, no qui sap molt o parla molt de la santedat, sinó qui realitza santament totes les accions de la seva rutina diària.
L’espiritualitat de Schoenstatt respon de manera concreta als desafiaments i mancances del nostre temps. Ens convida a una determinada manera de viure la nostra fe al mig del món i en ple segle XXI. Aquesta espiritualitat està orientada a la fita de la renovació religiosa i moral del món en Crist. És una espiritualitat que és totalment eclesial, pretenent recollir i transmetre íntegrament la plenitud de la revelació, alhora que és també totalment original i creativa. Per tant, hi ha una unitat a Schoenstatt entre un arrelament a la tradició i una gran proximitat a les problemàtiques del nostre temps.
La nostra espiritualitat, el nostre camí original de santedat, té tres dimensions essencials:
L’espiritualitat de l’aliança té el fonament en la revelació, que ens mostra Déu com el Déu de l’aliança. Ell, per amor, segella una aliança amb el poble d’Israel i, malgrat la infidelitat del poble, Déu roman fidel a la seva Aliança d’Amor. En la plenitud dels temps, Déu pren la iniciativa d’enviar el seu Fill al món , qui segella de manera definitiva la nova aliança. El cristià entra a l’aliança pel sagrament del baptisme i per això parlem de “l’aliança baptismal”.
Schoenstatt viu aquesta Aliança d’Amor en estreta unió a Maria. Segellem aquesta aliança amb la Mare i Reina Tres Vegades Admirable de Schoenstatt al Santuari com a expressió, camí i garantia de l’aliança baptismal amb el Déu U i Tri en Crist Jesús.
Un fet de l’Antic Testament ens pot il·luminar el que significa el missatge de l’Aliança d’Amor per a la nostra vida pràctica: Barac ha de lliurar batalla davant d’un enemic molt poderós. Una profetisa, Débora, li ho notifica com desig de Jahvè. La resposta del general és la següent: si Véns amb mi, vaig a la batalla (Jutges 4, 1-9).
Això val per a nosaltres si pensem en el futur i si intuïm el que encara pot venir. Què direm aleshores? Maria, si Véns amb nosaltres, aleshores partim a la lluita, ens arriscarem i guanyarem.
L’Aliança d’Amor segellada amb Maria comprèn necessàriament una projecció apostòlica. Tot cristià està cridat per l’aliança baptismal al compromís de construir el Regne de Déu aquí a la terra com a deixeble i apòstol del Senyor. Des de Schoenstatt comprenem el nostre compromís amb Maria, la Companya i Col·laboradora permanent de Crist en tota l’obra de la redempció, com un compromís a col·laborar amb Ella i amb Crist. Per això ens posem enterament a la seva disposició, abandonant-nos a les seves mans, sabent que si ens deixem guiar per Maria, amb la força de la gràcia, podrem contribuir eficaç i fecundament a la vinya del Senyor.
La santedat de l’instrument consisteix en la dependència perfecta del mestre de l’obra. No és la d’un instrument mort, sinó la santedat d’un instrument lliure, la perfecció del qual consisteix en la perfecció de la seva instrumentalitat.
El Pare Kentenich parla d’una “santedat dels dies de diumenge” i d’una “santedat de la vida diària o dels dies de feina”. Amb això indica que la nostra relació amb Déu no es pot reduir només a certs moments festius o d’alegria, sinó que s’ha d’estendre a la totalitat de la nostra vida. És la santedat que uneix harmònicament fe i vida. Per això tracta de fer “les coses ordinàries de manera extraordinària”, és a dir, amb el màxim amor possible.
És una espiritualitat que vol superar la dicotomia entre “cristianisme de diumenge i paganisme d’entre setmana”. Per això la nostra espiritualitat és una espiritual laïcal, orientada a la vida normal i corrent dels laics que tracten de santificar la realitat quotidiana al mig del món, de la vida social, del treball, de la família. Sant és qui viu santament, no qui sap molt o parla molt de la santedat, sinó qui realitza santament totes les accions de la seva rutina diària.