Un bisbe que va conèixer de prop al P. Kentenich, va dir al seu funeral que “tot home gran és una carta de Déu per a la seva època”. Així hem experimentat al P. Kentenich i en la seva vida veiem un missatge clar de Déu per al temps actual. Un missatge que es refereix a Déu com a algú present en la nostra vida, proper i paternal, que vol sortir a l’encontre de l’home segellant una Aliança amb ell a través de la Mare de Déu; un missatge d’amor incondicional a l’Església.
Infància i joventut
José Kentenich va néixer el 1885 a Gymnich, a prop de Colònia, Alemanya. Als 8 anys la seva mare va haver de portar-lo a un orfenat, ja que per motius laborals no podia seguir cuidant-lo amb la dedicació necessària. Allà el va consagrar a la Stma. Verge, demanant-li que d’ara en endavant Ella fos la seva Mare i educadora. El petit Josep es va consagrar llavors conscientment a Maria. Anys més tard, en mirar retrospectivament la seva vida, va declarar: “Li dec a la Stma. Verge el que soc i el que s’ha gestat a Schoenstatt”.
El 1904 va ingressar a la comunitat dels Pares Palotins i durant els seus anys de joventut, va haver de suportar serioses lluites espirituals que el van portar gairebé a l’esgotament de les seves forces. José Kentenich, un jove talentós i intel·ligent, no podia descansar preguntant-se què era la veritat i si la podia conèixer.
Totes aquestes lluites es van solucionar a través de la Mare de Déu i gràcies a Ella trobà una sortida per a la seva crisi. La Stma. Verge el fa partícip de manera profunda del seu amor al Déu Tri i als homes.
Primers anys de sacerdoci
Al 1910 va ser ordenat sacerdot i durant els seus primers anys es va exercir com a docent al seminari menor de la seva comunitat i al 1912 va ser nomenat director espiritual dels seminaristes del nou seminari ubicat a Schoenstatt / Vallendar. Ja aquells anys es va posar de manifest que el P. Kentenich era un educador lúcid, que veia amb claredat els desafiaments educatius de l’època. El seu objectiu pedagògic era clar i va entusiasmar els joves: arribar a ser personalitats fermes i lliures, vivint la santedat al mig del món. Sota la protecció de Maria, els va guiar cap a una seriosa autoeducació.
Fundació de Schoenstatt
Sense tenir absoluta claredat sobre allò que Déu volia, però confiant i deixant-se guiar per la seva Providència, el 18 d’octubre de 1914 es va arriscar en donar el primer pas per a la fundació del Moviment de Schoenstatt. En una petita capella abandonada, a Schoenstatt, ell i un petit grup de joves van segellar una Aliança d’Amor amb Maria. Per ella van demanar a Maria que s’establís en aquella capella que havia estat restaurada per ells mateixos, de manera que es transformés en un lloc de pelegrinatge i de gràcies. Com a contribució per això, el P. Kentenich i els seminaristes van posar a disposició d’Ella tota la seva vida, amb les seves alegries i dificultats. D’ara en endavant la consigna “Res sense tu – res sense nosaltres” expressarà aquesta Aliança amb Maria que en el context de la Primera Guerra Mundial començà a expandir-se més enllà dels límits del seminari i (per finalment abastar en les dècades següents els cinc continents) en les dècades següents abastarà els cinc continents.
Camp de concentració
Entre 1941 i 1945 el P. Kentenich va ser presoner del règim nacionalsocialista, primerament a la presó de Coblenza i després al camp de concentració de Dachau. Allà, enmig de circumstàncies molt adverses, va continuar treballant incansablement per la missió que Déu li havia encomanat i, gràcies al P. Kentenich, molts presoners van experimentar una major proximitat cap a Déu.
Viatges internacionals
Entre 1947 i 1951 el P. Kentenich va realitzar viatges a Sud-Amèrica, Àfrica i els EUA, per agrair als membres de Schoenstatt el seu lliurament generós durant els anys passats, animant-los en el desenvolupament del Moviment i impulsant-los cap a la construcció de nous Santuaris per la Stma. Verge.
Exili
Des del 1951 al 1965, l’Església va separar el P. Kentenich de la seva Obra, assignant-li la ciutat de Milwaukee, EUA, com a lloc d’exili. La causa es troba en que Les autoritats eclesiàstiques van decidir examinar la seva persona i la seva fundació, com a conseqüència de trobar-se davant diversos aspectes que no eren compresos. Durant els llargs anys de la seva absència de Schoenstatt, es va posar de manifest la profunditat i la fidelitat de l’amor del P. Kentenich a l’Església.
Últims anys de vida
La nit de Nadal de 1965, finalitzant l’exili, el P. Kentenich va poder tornar a Schoenstatt. Durant els tres anys següents va treballar àrduament per la consolidació del Moviment. A pesar de les seves ocupacions com a fundador d’una gran obra internacional i de moltes comunitats, es preocupava en primer lloc de les necessitats de cada persona que s’apropava a ell. La seva unió profunda a Déu i la bondat paternal que irradiava, va permetre a molts experimentar la realitat de l’amor de Déu, el nostre Pare Celestial.
El 15 de setembre de 1968 el P. Kentenich va ser cridat per Déu a l’eternitat, poc després d’haver celebrat per primera vegada la Santa Missa a l’església de la Stma. Trinitat, recentment edificada sobre la muntanya Schoenstatt. La seva tomba es troba avui al lloc on va morir, a l’antiga sagristia d’aquesta església, i té gravades les paraules “Dilexit ecclesiam”, “estimà l’Església”, com a testimoni d’allò que el P. Kentenich va viure al llarg de tota la vida.
Actualment, persones de tot el món visiten aquest lloc per fer un moment de silenci i pregar. Allí exposen al P. Kentenich les seves preocupacions i confien en la seva intercessió davant Déu. Ara el P. Kentenich pot continuar la missió de la seva vida de manera nova. Així ho han comprovat ja moltes persones que s’hi vinculen i s’hi dirigeixen en les seves necessitats.
El seu procés de beatificació va ser iniciat el 10 de febrer de 1975 a la diòcesi de Tréveris.
Als fonaments del nostre Santuari a Valldoreix, hi ha un lloc de trobada amb el P. Kentenich on molts acudeixen a demanar el seu consell i intercessió.
Basat en biografia publicada a www.pater-kentenich.org
Infància i joventut
José Kentenich va néixer el 1885 a Gymnich, a prop de Colònia, Alemanya. Als 8 anys la seva mare va haver de portar-lo a un orfenat, ja que per motius laborals no podia seguir cuidant-lo amb la dedicació necessària. Allà el va consagrar a la Stma. Verge, demanant-li que d’ara en endavant Ella fos la seva Mare i educadora. El petit Josep es va consagrar llavors conscientment a Maria. Anys més tard, en mirar retrospectivament la seva vida, va declarar: “Li dec a la Stma. Verge el que soc i el que s’ha gestat a Schoenstatt”.
El 1904 va ingressar a la comunitat dels Pares Palotins i durant els seus anys de joventut, va haver de suportar serioses lluites espirituals que el van portar gairebé a l’esgotament de les seves forces. José Kentenich, un jove talentós i intel·ligent, no podia descansar preguntant-se què era la veritat i si la podia conèixer.
Totes aquestes lluites es van solucionar a través de la Mare de Déu i gràcies a Ella trobà una sortida per a la seva crisi. La Stma. Verge el fa partícip de manera profunda del seu amor al Déu Tri i als homes.
Primers anys de sacerdoci
Al 1910 va ser ordenat sacerdot i durant els seus primers anys es va exercir com a docent al seminari menor de la seva comunitat i al 1912 va ser nomenat director espiritual dels seminaristes del nou seminari ubicat a Schoenstatt / Vallendar. Ja aquells anys es va posar de manifest que el P. Kentenich era un educador lúcid, que veia amb claredat els desafiaments educatius de l’època. El seu objectiu pedagògic era clar i va entusiasmar els joves: arribar a ser personalitats fermes i lliures, vivint la santedat al mig del món. Sota la protecció de Maria, els va guiar cap a una seriosa autoeducació.
Fundació de Schoenstatt
Sense tenir absoluta claredat sobre allò que Déu volia, però confiant i deixant-se guiar per la seva Providència, el 18 d’octubre de 1914 es va arriscar en donar el primer pas per a la fundació del Moviment de Schoenstatt. En una petita capella abandonada, a Schoenstatt, ell i un petit grup de joves van segellar una Aliança d’Amor amb Maria. Per ella van demanar a Maria que s’establís en aquella capella que havia estat restaurada per ells mateixos, de manera que es transformés en un lloc de pelegrinatge i de gràcies. Com a contribució per això, el P. Kentenich i els seminaristes van posar a disposició d’Ella tota la seva vida, amb les seves alegries i dificultats. D’ara en endavant la consigna “Res sense tu – res sense nosaltres” expressarà aquesta Aliança amb Maria que en el context de la Primera Guerra Mundial començà a expandir-se més enllà dels límits del seminari i (per finalment abastar en les dècades següents els cinc continents) en les dècades següents abastarà els cinc continents.
Camp de concentració
Entre 1941 i 1945 el P. Kentenich va ser presoner del règim nacionalsocialista, primerament a la presó de Coblenza i després al camp de concentració de Dachau. Allà, enmig de circumstàncies molt adverses, va continuar treballant incansablement per la missió que Déu li havia encomanat i, gràcies al P. Kentenich, molts presoners van experimentar una major proximitat cap a Déu.
Viatges internacionals
Entre 1947 i 1951 el P. Kentenich va realitzar viatges a Sud-Amèrica, Àfrica i els EUA, per agrair als membres de Schoenstatt el seu lliurament generós durant els anys passats, animant-los en el desenvolupament del Moviment i impulsant-los cap a la construcció de nous Santuaris per la Stma. Verge.
Exili
Des del 1951 al 1965, l’Església va separar el P. Kentenich de la seva Obra, assignant-li la ciutat de Milwaukee, EUA, com a lloc d’exili. La causa es troba en que Les autoritats eclesiàstiques van decidir examinar la seva persona i la seva fundació, com a conseqüència de trobar-se davant diversos aspectes que no eren compresos. Durant els llargs anys de la seva absència de Schoenstatt, es va posar de manifest la profunditat i la fidelitat de l’amor del P. Kentenich a l’Església.
Últims anys de vida
La nit de Nadal de 1965, finalitzant l’exili, el P. Kentenich va poder tornar a Schoenstatt. Durant els tres anys següents va treballar àrduament per la consolidació del Moviment. A pesar de les seves ocupacions com a fundador d’una gran obra internacional i de moltes comunitats, es preocupava en primer lloc de les necessitats de cada persona que s’apropava a ell. La seva unió profunda a Déu i la bondat paternal que irradiava, va permetre a molts experimentar la realitat de l’amor de Déu, el nostre Pare Celestial.
El 15 de setembre de 1968 el P. Kentenich va ser cridat per Déu a l’eternitat, poc després d’haver celebrat per primera vegada la Santa Missa a l’església de la Stma. Trinitat, recentment edificada sobre la muntanya Schoenstatt. La seva tomba es troba avui al lloc on va morir, a l’antiga sagristia d’aquesta església, i té gravades les paraules “Dilexit ecclesiam”, “estimà l’Església”, com a testimoni d’allò que el P. Kentenich va viure al llarg de tota la vida.
Actualment, persones de tot el món visiten aquest lloc per fer un moment de silenci i pregar. Allí exposen al P. Kentenich les seves preocupacions i confien en la seva intercessió davant Déu. Ara el P. Kentenich pot continuar la missió de la seva vida de manera nova. Així ho han comprovat ja moltes persones que s’hi vinculen i s’hi dirigeixen en les seves necessitats.
El seu procés de beatificació va ser iniciat el 10 de febrer de 1975 a la diòcesi de Tréveris.
Als fonaments del nostre Santuari a Valldoreix, hi ha un lloc de trobada amb el P. Kentenich on molts acudeixen a demanar el seu consell i intercessió.
Basat en biografia publicada a www.pater-kentenich.org